María Peinador

La cataracta i el glaucoma són dues de les patologies oculars més comunes entre els més grans de 60 anys. Tanmateix, no són exclusives de persones d’aquesta franja d’edat, ja que poden ser congènites o aparèixer en la infància com en el cas de la Maria.
Catarata congénita y glaucoma infantil. Operación Visión - IMO Barcelona

La María Peinador va néixer amb cataracta congènita, és a dir, amb una opacitat en el cristal·lí (la lent natural de l’ull) que li va comprometre seriosament la visió en un període clau: les primeres setmanes de vida. Per això va ser sotmesa de manera precoç a cirurgia i, tot i que va aconseguir mantenir a ratlla la patologia, a l’estiu va experimentar una recaiguda important que va derivar en un glaucoma i va fer trontollar tot el que havia aconseguit fins aleshores en termes visuals i de qualitat de vida. Tal com ens explica la Virginia, la seva mare, “la limitació visual ha condicionat molt el dia a dia de la María, li ha obstaculitzat el procés d’aprenentatge natural de la seva edat i li ha alentit l’evolució madurativa. Per exemple, li costava caminar i relacionar-se, gairebé no jugava i no mostrava la inquietud pròpia dels nens perquè se sentia insegura i vulnerable”. La María tenia tot un món per descobrir davant dels ulls i no podia veure’l.

Més llibertat i bon humor

La ferma voluntat de trobar una solució va ser el motiu que va dur la família de la María a Operació Visió, el programa de cirurgia solidària impulsat per la Fundació IMO per donar resposta a les necessitats de salut i d’integració de persones que no tenen accés als tractaments. Gràcies a l’acollida d’aquest projecte, la María va ser intervinguda de glaucoma per la Dra. Elena Arrondo, perquè la vàlvula de drenatge que li havien implantat prèviament a l’ull dret per reduir la pressió intraocular s’havia obstruït i, per tant, no feia correctament la seva funció. Arran de l’operació de la Dra. Arrondo, es va aconseguir abaixar la hipertensió ocular i aturar el dany al nervi òptic, la pèrdua de fibres nervioses del qual provoca una disminució irreversible del camp visual.

Amb això, a més de garantir una bona visió, s’ha aconseguit fer un important pas endavant en l’autonomia i el creixement de la María. Tal com ens explica la seva mare, “des de la intervenció, es belluga amb molta més llibertat, és més independent i fins i tot està de més bon humor. Ho notem tant a casa com a l’escola, on es mostra molt més alegre i oberta: riu, corre, juga i té molta més confiança en ella mateixa. L’altre dia, per exemple, va caure i es va posar a plorar, però per nosaltres va ser una gran satisfacció veure que s’atrevia a pujar a un lloc on abans ni tan sols hauria pensat d’acostar-se”. Amb la curiositat, la innocència i la vitalitat pròpia dels nens, la María, amb dos anys i mig, està descobrint aquest món d’oportunitats que abans era ocult per a ella i que ara, gràcies a Operació Visió, es presenta com una autèntica motivació i un repte atractiu.