El 41% dels nens d’entre 2 i 10 anys no ha anat mai a l’oftalmòleg

Una enquesta de l’IMO revela que el 79% dels nens té antecedents familiars de mala visió, tot i que només un 36% dels pares ho té en compte a l’hora de fer front a la salut ocular dels seus fills
Revisiones oculares infantiles: prevención y riesgos. Dra.Wert - IMO Barcelona

El 41% dels nens d’entre 2 i 10 anys no han anat mai a l’oftalmòleg, segons els resultats d’una enquesta feta per l’Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona (IMO) durant el Festival de la Infància que va tenir lloc a Barcelona del 27 de desembre al 4 de gener. Una mostra de 500 pares i mares de nens d’aquesta franja d’edat revela que 206 d’ells no havien dut mai els seus fills a l’especialista malgrat que el 79% admet tenir problemes o defectes visuals a la família (ells mateixos o els oncles i/o avis dels nens). Només el 36% considera que el fet que el nen tingui antecedents familiars ha influït en la seva actitud envers la salut visual dels fills i només un 3% cita aquest fet com el motiu principal pel qual ha dut els fills a l’oftalmòleg.

Segons la Dra. Ana Wert, especialista en oftalmologia pediàtrica de l’IMO, “l’alt percentatge de problemes visuals dels adults hauria d’actuar com a motor de motivació perquè els pares revisin la visió dels nens“. Segons l’oftalmòloga, molts pares desconeixen que els problemes oculars, incloent els defectes de refracció, com són la miopia, la hipermetropia i l´ astigmatisme, tenen un component hereditari o de predisposició genètica important”.

Aquestes enquestes fetes al Festival de la Infància de Barcelona s’inscriuen en una campanya de prevenció de salut ocular en edat infantil impulsada per l’IMO que ha culminat aquesta setmana amb revisions oculars gratuïtes a l’Institut i amb una xerrada informativa per a pares, mares i educadors, “Els primers i decisius anys de la visió” que la Dra. Ana Wert va fer ahir a l’IMO.

“Els nens s’adapten molt bé al seu grau de visió i pot ser que no siguem conscients que no hi veuen bé fins que ja sigui massa tard”, explica la Doctora Wert.

Desviació ocular

Seguint amb les dades de l’enquesta, el principal motiu que ha impulsat a visitar l’oftalmòleg el 59% dels pares enquestats que ho ha fet ha estat una revisió rutinària per prevenció (57%), mentre que el 36% hi ha anat perquè havia detectat algun símptoma o alguna patologia ocular en els fills, especialment la desviació ocular (un 8% d’aquest segment). Cal afegir-hi un grup format pel 4% dels pares, el principal motiu dels quals ha estat la recomanació explícita del pediatra. Tot i que no ho diuen com a motiu principal per visitar l’oftalmòleg, un 53% admet que en algun moment el pediatra els ha fet aquesta recomanació, mentre que un 41% diu que l’especialista no ha actuat com a prescriptor i que han anat a l’oftalmòleg per iniciativa pròpia. Per la seva banda, un 5% ha rebut recomanació per part d’amics o familiars, mentre que només en 3 casos els pares diuen haver estat aconsellats en aquest sentit per part del col•legi o del personal docent.

“Els pares tenen un paper fonamental a l’hora que el nen accepti les ulleres i fer-ho bé pot significar un guariment del 100%.”

Revisions pediàtriques

Pel que fa a les revisions pediàtriques, el 38% dels pares enquestats afirma que als controls generals de salut de la infància la visió dels seus fills no es revisa, mentre que un 62% diu que sí. En aquest sentit, el 40% dels pares creu que, en general, es dóna menys importància al control visual que a la resta de salut del nen.

El coneixement de conceptes clau del desenvolupament visual durant la infància tampoc no té gaire bona salut entre els pares de nens de 2 a 10 anys, segons el que es desprèn d’algunes dades de l’enquesta. El 78% no sap què és la visió binocular (la que combina les imatges de tots dos ulls en una de sola i permet veure-hi en tres dimensions) i un percentatge encara més gran, el 80%, no sap què és l´ ambliopia, també coneguda com a “ull gandul”. És una patologia molt comuna en els nens, que es produeix quan el cervell anul•la la visió d’un dels dos ulls. Sigui per estrabisme, per defecte refractiu o per algun altre problema ocular que afecta exclusivament o de manera més aguda un dels dos ulls, el cervell rep dues imatges diferents i no complementàries entre elles, cosa que fa que n’anul•li una (la més distorsionada). Això impedeix que la visió d’aquest ull es desenvolupi si no es tracta durant la infància.

Segons la Dra. Wert, “per detectar l’asimetria visual (quan un ull hi veu millor que l’altre), és aconsellable, a més de les revisions oftalmològiques, que els pares facin controls senzills a casa fent que els nens mirin una imatge amb un ull tapat i després amb l’altre“. En aquest sentit, el 51% dels pares diu que mai no ha avaluat la visió als seus fills a casa.

Pel que fa al nivell de coneixement d’una altra patologia ocular directament associada a la infància, l’estrabisme, els resultats milloren substancialment, ja que només el 13% no sap definir aquest problema en què un ull o tots dos estan desviats de l’eix central. “Com que és simptomàtic, l’estrabisme sovint el detecten els pares mateixos, cosa que fa que estiguin més informats i que vagin abans a l’especialista“, explica l’especialista de l’IMO.

Preguntats per patologies, el 18% dels enquestats que sí que han dut el seu fill a l’oftalmòleg manifesten que té algun problema ocular diagnosticat. Tot i que les patologies visuals dels nens són molt diverses, les que registren més incidència entre els enquestats són l’estrabisme (20%), els problemes de refracció (17%) i l’ull gandul (11%).

La importància de la prevenció

Segons la Dra. Wert, “el que preocupa és la bossa de nens sense diagnosticar que queda a l’altre 41% que mai no ha anat a l’oftalmòleg“. En aquest sentit, un simple test de visió fet per l’IMO entre 750 nens de 2 a 10 anys durant els dies del Festival de la Infància va permetre detectar que un 4% podia tenir un problema de refracció o ambliopia i que prop del 80% mai no s’havien fet cap revisió ocular.

Potser t'interessa