Dr. Stefan Seregard: “A l’IMO hem trobat el que buscàvem: un centre d’excel•lència”

Entrevistem el Dr. Stefan Seregard, president de la Societat Europea d’Oftalmologia, que va visitar l’IMO amb mig centenar de professionals del St. Erik Eye Hospital i el Karolinska Institute d’Estocolm amb motiu del Día Mundial de la Visió.
Entrevistem el Dr. Stefan Seregard, president de la Societat Europea d’Oftalmologia, que va visitar l’IMO amb mig centenar de professionals del St. Erik Eye Hospital i el Karolinska Institute d’Estocolm amb motiu del Día Mundial de la Visió.

–Periòdicament, un equip del St. Erik Hospital es desplaça a un centre de gran reconeixement internacional per fomentar l’intercanvi de coneixements i d’experiències entre professionals. Què els ha dut a l’IMO en aquesta ocasió i quin és el principal objectiu de la visita?

Cada dos anys visitem un o dos centres d’excel•lència, i aquesta vegada hem triat venir a Barcelona. Vam pensar que seria molt enriquidor conèixer l'IMO, perquè es tracta d’un centre de gran prestigi, amb unes instal•lacions modernes i d’avantguarda dissenyades especialment per al desenvolupament de l’oftalmologia i la cura de la salut ocular del pacient. L’IMO és justament el que buscàvem: un centre d’excel•lència.

L’objectiu principal de la visita és oferir coneixements d’interès a tot el nostre personal, no només a oftalmòlegs, sinó també a personal d’infermeria, secretariat, tècnics etc. Busquem que cadascun dels nostres equips es trobi amb els seus homòlegs a l'IMO, perquè puguin conversar i intercanviar experiències que ens ajudin a millorar i que siguin útils en la nostra pràctica diària.

–Com valoren la jornada a l'IMO?

De manera molt positiva. Les sessions clíniques i la rotació pels diversos departaments, integrats en unes magnífiques instal•lacions, per veure l’estructura i la dinàmica de treball del centre han estat molt enriquidores. Creiem que a partir d’aquesta experiència podem continuar desenvolupant el partnership amb l'IMO i començar una fructífera relació de cara al futur. Per exemple, seria molt interessant rebre la visita d’un equip de l’Institut al St. Erik Eye Hospital.

El Dr. Seregrad va valorar la jornada a l'IMO de manera molt positiva: “Les sessions clíniques han estat molt enriquidores. Creiem que a partir d’aquesta experiència podem continuar desenvolupant el partnership amb l'IMO i començar una fructífera relació de cara al futur.”

–Quins són els principals punts de trobada entre el St. Erik Eye Hospital i l'IMO? Què tenen en comú tots dos centres a l’hora de concebre l’oftalmologia?

Tot i que l'IMO és una clínica privada i el St. Erik un centre públic, tots dos apostem per una cura integral de la visió i per una oftalmologia d’alt nivell. La docència i la investigació són dos pilars fonamentals que compartim, tot i que no resulta fàcil compaginar-los amb la pràctica assistencial i la cura del pacient. Trobar l’equilibri entre els diferents vessants perquè es complementin en lloc de “competir” entre elles és complex. Hem d’afrontar preocupacions semblants i, en aquest sentit, tenim molt a aprendre els uns dels altres. Tal com he comentat, la relació d’intercanvi de coneixements entre l'IMO i el St. Erik pot ser molt profitosa.

–Una de les especialitats amb més prestigi del St. Erik, el centre oftalmològic més gran d’Escandinàvia dedicat a la cura de la part posterior de l’ull, són les patologies vitreoretinals. Quins avenços destacaria en aquest àmbit?

Crec que els especialistes en la disciplina coincidiran amb mi que la gran revolució ha vingut de la mà de les teràpies intravítries, que són tota una fita, no només pel que fa a resultats, sinó també en matèria financera, logística, etc.

–Un altre dels punts forts del St. Erik és l’oncologia. Quines són les principals línies d’investigació i què s’ha aconseguit en aquesta disciplina?

Des de fa anys, el St. Erik Eye Hospital ha estat centre de referència en oncologia ocular i avui som responsables del Servei Nacional Suec d’Oncologia Oftàlmica i de Patologia Oftàlmica. Per això ens deriven tots els pacients amb tumors oculars, específicament amb melanoma ocular o retinoblastoma (les nostres especialitats). Tenint en compte que Suècia és un país petit quant a població (9,6 milions d’habitants), aquesta centralització és fonamental per poder adquirir un maneig expert i per oferir una atenció de màxima qualitat.

Tenim l’únic laboratori de Suècia destinat específicament a la investigació en el camp de l’oncologia ocular i la patologia oftàlmica, des d’on ens hem centrat en el tractament de la malaltia primària del melanoma uveal, que és el tumor maligne més freqüent de l’ull i que pot tenir greus repercussions sobre la capacitat visual. Hem aconseguit controlar la malaltia des del punt de vista oftalmològic i que els pacients preservin l’ull i la visió. Amb tot, els pacients amb melanoma continuen morint per la metàstasi del tumor, per la qual cosa els tractaments futurs s’orientaran a buscar la manera de prevenir el desdenvolupament de la metàstasi.

“La gran revolució pel que fa a patologies vitreoretinals ha vingut de la mà de les teràpies intravítries, que són tota una fita, no només pel que fa a resultats, sinó també en matèria financera, logística, etc”

–En el terreny de la investigació entra en joc el Karolinska Institute. Quins són els vincles del St. Erik amb el Karolinska Institute?

El St. Erik Eye Hospital acull a les seves instal•lacions la tasca d’atenció al pacient, mentre que el Karolinska Institute representa la universitat, l’única especialitzada en medicina del país. De fet, el Karolinska Institute és el principal centre de Suècia en investigació mèdica i docència, cosa que suposa un important valor afegit. Molts dels professionals del St. Erik som també professors i investigadors del Karolinska perquè, tal com hem comentat, és important transmetre coneixement i promoure el desenvolupament d’avenços per contribuir al progrés de l’oftalmologia i repercutir en la millora de la salut i la qualitat de vida del pacient.

–Una prova del prestigi del Karolinska Institute, que té més de 200 anys d’història, és que és l’encarregat de designar el Premi Nobel de Psicologia i Medicina. Què implica aquesta responsabilitat i quins criteris es tenen en compte?

Dins del Karolinska Institute es constitueix una assemblea formada per un comitè d’experts, que s’encarrega de la selecció del premi Nobel de Medicina. Aquest any, els escollits han estat l’estatunidenc John O’Keefe i els noruecs May-Britt Moser i Edvard I. Moser, per haver descobert el “GPS intern” del cervell que possibilita l’orientació en l’espai.

–D’altra banda, des de 2012 presideix la Societat Europea d’Oftalmologia. Quins objectius té al capdavant d’aquesta organització? Quins són els principals reptes en què treballa?

El principal objectiu de la institució és mantenir unida tota l’oftalmologia d’Europa. Tenim una gran varietat de subespecialitats, en constant creixement, cosa que és bona, perquè el desenvolupament d’avenços només pot venir de la mà del coneixement específic. Tanmateix, ens hem d’assegurar que tant les subespecialitats més petites (uveïtis, patologia oftàlmica…) com les més grans (cataracta, refractiva, retina…) poden desenvolupar-se, ja que totes són importants. En definitiva, hem de trobar l’equilibri correcte, cosa que s’aconsegueix implicant tots els professionals i col•laborant estretament amb les societats d’oftalmologia nacionals i amb les que pertanyen a cadascuna d’aquestes subespecialitats.

–Per acabar, la seva visita a l’IMO ha coincidit amb el Dia Mundial de la Visió. Quin és el seu missatge o el seu desig per celebrar la visió?

Ahir vaig parlar precisament amb el president de la secció europea de la International Agency for the Prevention of Blindness (IAPB), entitat promotora del Dia Mundial de la Visió. Sabem que Europa és una societat molt heterogènia i, tot i que a Espanya o a Suècia potser hi ha menys problemes de visió, no podem oblidar que hi ha països del continent on la prevenció de la ceguesa és realment crítica. D’aquí ve la necessitat de promoure un accés global a l’atenció oftalmològica de qualitat. Tots som Europa: prop de 750 milions de persones, sense exclusió.

Potser t'interessa