EUROTIMES entrevista el Dr. José L. Güell sobre les tendències en queratoplàstia

Modern Corneal Transplantation

Les noves tècniques per realitzar trasplantaments de còrnia protagonitzen amplis debats i no estan exemptes de controvèrsies entre els especialistes que realitzen aquest tipus de procediments. El Dr. José L. Güell, coordinador del Departament de Còrnia i Cirurgia Refractiva de l’IMO, analitza aquest i altres aspectes de l'especialitat en una entrevista per al canal Eye Contact de la prestigiosa revista Eurotimes, vinculada a la European Society of Cataract and Refractive Surgeons (ESCRS).

El queratocon, fins avui, principal causa de queratoplàstia

La patologia que tradicionalment ha requerit més trasplantaments de còrnia, sobretot en pacients joves, és el queratocon. No obstant això, el Dr. Güell adverteix que, en molts països, el retrasplantament corneal està desbancant el queratocon com a principal causa de trasplantament. Aquest canvi de paradigma podria explicar-se, segons l'especialista, per la incursió de nous tractaments com el cross linking, els quals permeten frenar l'evolució del queratocon i la deformació de la còrnia, amb la qual cosa es redueix el percentatge de pacients amb aquesta alteració que requereixen un trasplantament.

La queratoplàstia lamel•lar anterior redueix el risc de rebuig

Sens dubte, una de les tècniques més discutides per part dels especialistes en còrnia és la queratoplàstia lamel•lar anterior (DALK), perquè és la més indicada per a la majoria de pacients que requereixen un trasplantament de còrnia, exceptuant els casos en què existeix un problema previ, com una perforació. En aquest sentit, el Dr. Güell afirma que els candidats ideals per a aquesta tècnica són pacients amb les capes corneals posteriors intactes i sanes però que, des d'un punt de vista òptic, tenen una còrnia que no funciona correctament. Un altre dels grans avantatges del DALK és que, a diferència de la queratoplàstia total, el cirurgià no trasplanta la capa endotelial de la còrnia, principal causant de rebuig de la queratoplàstia.

DSAEK i DMEK, dues tècniques al centre del debat

Respecte a les queratoplàsties posteriors, les dues tècniques que protagonitzen el debat són DMEK i DSAEK. Tal com explica l’oftalmòleg, quan els cirurgians van començar a practicar aquests dos procediments, fa aproximadament 15 anys, els resultats clínics obtinguts van ser millors en els casos en què es va intervenir mitjançant la tècnica DMEK. Així mateix, l’oftalmòleg afirma que aquesta tendència es manté avui dia i que els cirurgians que la practiquen obtenen una qualitat òptica millor tenint en compte que la tècnica en si consisteix a trasplantar exactament el mateix teixit que s'extreu, mantenint l'estructura de la còrnia intacta.

Els avantatges actuals de DMEK

Segons l'especialista, la tècnica DMEK ha experimentat nombroses millores quirúrgiques, que han permès que els joves cirurgians puguin practicar aquest tipus de procediment. En aquesta línia, les millores més significatives de la tècnica serien més rapidesa en la col•locació de la lentícula i una disminució significativa de la taxa de reinjecció d'aire-gas (rebubling), que per a la majoria de cirurgians és aproximadament de l'1 al 2%.

L’OCT, una eina útil quan la visualització és limitada

Respecte a les tecnologies que faciliten la pràctica del procediment DMEK, el Dr. Güell afirma que l’ OCT pot ser especialment útil quan la visió a través del microscopi no és suficientment bona. En aquests casos, l’OCT ajuda a distingir la posició en la qual s’ha d’introduir l'aire. Així mateix, aquesta tecnologia ofereix informació addicional que el cirurgià podria obtenir observant directament a través del microscopi o amb una làmpada de fenedura en l’interior.

Avenços en regeneració corneal

La dificultat per aconseguir un teixit corneal per trasplantar és una altra de les preocupacions dels especialistes. Actualment, sabem que la còrnia posseeix 3 capes principals: una capa central (estroma),  una d’exterior (epiteli) i una d’interior (endoteli). En aquesta línia, el Dr. Güell apunta que, ara per ara, és possible aconseguir fàcilment estromes artificials. Així mateix, també s'ha millorat significativament el cultiu de cèl•lules epitelials de la superfície corneo-conjuntival. Malgrat els bons resultats, l'especialista de l’IMO adverteix que el gran repte consisteix a substituir i crear cèl•lules endotelials, un objectiu que persegueixen laboratoris de recerca internacionals. Per l’oftalmòleg, obtenir aquestes capes corneals artificialment suposarà “un abans i un després en la cirurgia de la queratoplàstia”.