La Fundació IMO apel·la al compromís de la societat per impulsar la investigació contra la ceguesa

L'obra de teatre científic "Gravat a la retina" crida al compromís social per avançar més ràpidament en la investigació de teràpies gèniques i cel·lulars, futures solucions, juntament amb el xip de retina, davant la pèrdua de visió actualment incurable.

                               

Teatro científico: “Grabado en la retina”- Fundación IMO e InCiTe

La Fundació IMO fa una crida a la societat perquè, amb més conscienciació i implicació, permeti ampliar recursos a la investigació científica en oftalmologia i escurçar-ne els terminis, per tal d’accelerar les troballes que no paren de succeir-se en aquest àmbit. Aquest és l'al·legat final de l'obra de teatre científic "Gravat a la retina", que es va representar a la vigília del Dia Mundial de la Visió (11 d’octubre) a l'auditori de l'IMO. Amb aquesta proposta escènica es va estrenar el projecte de cultura amb causa MIRArte, destinat a finançar els programes d'acció social i els estudis de l'entitat.

Alguns dels avenços que es van posar en escena i que es van acostar a la societat –i en els quals està treballant actualment l'equip investigador de la Fundació IMO–, van ser les teràpies gèniques i cel·lulars, així com la visió artificial mitjançant el xip de retina, per a pacients amb patologies hereditàries que pateixen una pèrdua de visió severa i, fins ara, irrecuperable.

Impuls a la investigació

Segons es va reflectir a l'obra, les teràpies gèniques (algunes de les quals comercialitzades o en fase avançada d'estudi) són una opció que s'està afermant per compensar l'efecte de mutacions en determinats gens associats a distròfies hereditàries de la retina, com és el cas de l’amaurosi congènita de Leber, la coroiderèmia, la síndrome d'Usher o la retinosi pigmentària. "Es tracta de malalties minoritàries que moltes vegades són les grans oblidades i a les quals hem volgut donar visibilitat coincidint amb el Dia Mundial de la Visió", destaca Susana Eva Martínez, fundadora i directora d’InCiTe (Institut de Ciència i Teatre), a qui la Fundació IMO ha encarregat el guió, direcció i posada en escena de l'obra.

Per una altra banda, la Dra. Esther Pomares, coordinadora del Departament de Genètica de l’IMO i dels projectes d'investigació bàsica de la fundació, afegeix que "si bé la ciència progressa amb rigor i amb cautela, gràcies als èxits de diferents grups fa passos més grans del que pot semblar per oferir solucions efectives als pacients". En aquest sentit, s'espera que els pròxims anys no solament sigui possible frenar la degeneració de les cèl·lules fotoreceptores de la retina que ocasionen aquestes distròfies –a fi d'evitar que continuïn evolucionant, com fan les teràpies gèniques–, sinó també recuperar la visió dels pacients que ja presenten ceguesa o un dany sever. A això s'orienten les teràpies cel·lulars, que es basen a introduir cèl·lules sanes en el teixit retinal afectat, i, des d'un altre vessant, els sistemes de visió artificial, que estimulen elèctricament la retina.

teatre sobre avenços en investigació

Escena de "Gravat a la retina", conferència teatralitzada amb guió i posada en escena d'InCite per promoure la divulgació de la ciència i la investigació a través de les arts escèniques.

L'ull, una càmera fotogràfica

L'obra va incloure el testimoni d'una pacient amb retinosi pigmentària de l’IMO, la primera receptora a Europa d'un model de xip de retina implantat fora d'estudi aquest any, avantsala d'una nova generació d'aquests dispositius –cada cop amb més resolució–, que ja s'està testant.

A més, la conferència teatralitzada va mostrar, davant un centenar d'assistents, com és la percepció de les persones amb determinades distròfies de la retina (per exemple, taca al centre del camp visual o visió en túnel, segons quina zona de la retina està afectada ). "Volíem desmuntar mites com que la ceguesa és no veure-hi absolutament gens, ja que hi ha molts matisos i la vida de cada persona amb pèrdua de visió és molt diferent", expliquen a InCiTe.

Per comprendre més bé el funcionament de la visió, "Gravat a la retina" compara l'ull amb una càmera fotogràfica: la còrnia i el cristal·lí (lents) enfoquen els objectes de l'entorn en funció de la distància a la qual estan, mentre que l’iris (diafragma) regula la quantitat de llum que entra a l'interior de l'ull i que arriba a la retina (sensor). Allà, es transforma en estímuls elèctrics que, a través del nervi òptic, es transmeten al cervell per processar les imatges. En el cas de les distròfies de retina, la mort de les cèl·lules fotoreceptores (fotodíodes del sensor) impedeix veure-hi amb una bona resolució i desencadena una disminució progressiva de la qualitat d'imatge (píxels). Aquí està la importància de recuperar-ne la funció per aconseguir "mirades felices", repte pel qual investiga la Fundació IMO.

Col·labora aquí amb els nostres projectes.

Potser t'interessa