La Síndrome de Stickler engloba diverses malalties genètiques que causen alteracions oculars i són difícils de diagnosticar. Per aquest motiu, l'objectiu d'aquesta recerca és identificar tots els gens involucrats en aquestes patologies per a agilitzar el procés de diagnòstic i tractament d'aquestes.
Equip investigador
Principal: Dra. Esther Pomares
Co-investigadors: Departament de Genètica, Dr. Borja Corcóstegui (Departament de Retina i Vitri) i Dra. Ana Wert (Departament d'Oftalmologia Pediàtrica).
Finançament
Fons propis de Fundació IMO
Durada
Juliol de 2019 – actualitat
Descripció del projecte
La Síndrome de Stickler (STL) engloba un conjunt de malalties genètiques rares que afecten el teixit conjuntiu, caracteritzades per l'associació variable de manifestacions oculars (com miopia, cataractes, despreniment de retina o vitreorretinopatia hereditària), anomalies orofacials, afectacions osteoarticulars i sordesa de gravetat variable. Aquesta patologia presenta una incidència poblacional estimada d'entre 1:7500 i 1:9000 en nounats, i representa la causa hereditària més comuna en el despreniment de retina juvenil. A nivell genètic, la STL és causada per variants patogèniques en un dels gens que controlen la síntesi dels col·làgens 2, 9 i 11, i en la majoria de famílies es transmet seguint un patró d'herència autosòmic dominant. No obstant això, estudis recents han identificat nous gens associats a formes recessives de STL, els quals posen de manifest l'alta heterogeneïtat genètica d'aquest tipus de patologies i obren la porta a la identificació de possibles nous gens STL.
Malgrat els esforços per estandarditzar els criteris simptomatològics de la STL, el seu diagnòstic clínic continua sent un repte molt exigent, donada l'àmplia variabilitat d'expressió fenotípica. A més, altres malalties del col·lagen presenten manifestacions clíniques molt similars, com és el cas de la síndrome de Wagner, de Marshall o de Donnai-Barrow. En aquest context, la identificació de la causa genètica és crucial per a confirmar la patologia concreta amb seguretat. Per això, aquest projecte pretén identificar i caracteritzar nous gens i noves variants genètiques responsables de STL i altres síndromes relacionades, mitjançant l'estudi d'aquelles famílies amb quadres clínics compatibles amb aquestes patologies. Aquesta anàlisi es durà a terme mitjançant l'ús d'eines de seqüenciació massiva, que permetran determinar la causa molecular, ja sigui en gens coneguts o en gens no associats fins avui la STL.
Estat actual del projecte
Juny de 2022
L'equip investigador de Fundació IMO ha dut a terme una anàlisi de seqüenciació massiva de 17 famílies amb una història clínica compatible amb la Síndrome de Stickler i/o que presenten fenotips similars a aquesta síndrome, per tal d'identificar les variants genètiques causants a cada cas.
Per això, s'han estudiat les regions codificants de més de 70 gens associats fins ara a la Síndrome de Stickler i altres patologies amb fenotips compatibles, en un total de 50 mostres pertanyents als pacients i als seus familiars. Els resultats obtinguts han permès identificar un total de 10 mutacions causals en 4 gens diferents: COL2A1, COL11A1, LRP2 i SMAD3. Cinc d'aquestes mutacions són variants patogèniques noves i, no han estat reportades prèviament a la bibliografia científica, per la qual cosa s'han hagut de dur a terme diverses anàlisis in silico de predicció de patogenicitat per demostrar el seu possible efecte deleteri. La identificació de la causa genètica ha permès corroborar el tipus d'herència que presenta la patologia a cada família i s'ha pogut comprovar que el 94% dels casos són d'herència autosòmica dominant.
Actualment, es segueixen estudiant les dades obtingudes, i s'estan centrant els esforços per poder establir les correlacions genotip-fenotip particulars de cada gen candidat. Així mateix, juntament amb l'equip d'oftalmòlegs, s'està treballant per establir uns criteris clínics bàsics per al diagnòstic fenotípic de la Síndrome de Stickler.
