L’IMO congrega oftalmòlegs, òptics i personal d’atenció primària per promoure la detecció precoç de patologies oculars en la infància

Més de 160 professionals de la salut ocular van participar en el curs per a la valoració del pacient pediàtric i/o estràbic que va tenir lloc a l’IMO. Entre les conclusions de la jornada, destaca la importància de la col•laboració multidisciplinar per promoure el diagnòstic precoç i reduir la patologia oculta infantil.

Més de 160 oftalmòlegs, òptics optometristes i personal d’atenció primària es van reunir a l’Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona aquest dissabte, 17 de maig, amb motiu del Curs per a la valoració del pacient pediàtric i/o estràbic.

Organitzat pel Departament d’Oftalmologia Pediàtrica, Estrabisme i Neuroftalmologia i el Departament d’Optometria i Refracció de l’IMO, la trobada va posar de manifest la importància de la col•laboració entre especialistes per abordar de manera integral el pacient i millorar, així, la detecció precoç de les principals patologies oculars infantils.

La visió que no es guanya durant la infantesa no es recuperarà durant l’edat adulta

Una de les més prevalents és l’ ambliopia, també coneguda com a “ull gandul”, que afecta un 4% de nens en edat escolar. Es tracta d’una patologia que sol desenvolupar-se abans dels 6 anys i que pot tractar-se fins als 8 o 9, període sensible en què la visió completa el desenvolupament.

Per això, “com abans es diagnostiqui, més senzill i efectiu serà el tractament i millor serà el pronòstic, perquè tindrem més marge de temps per actuar”, explica la Dra. Ana Wert, oftalmòloga pediàtrica de l’IMO i coordinadora del curs. En aquest sentit, cal tenir en compte que la visió que no es guanyi durant la infantesa no es recuperarà durant l’edat adulta.

la visión en la infancia Una de les malalties oculars més prevalents en la infància és l’ambliopia, el diagnòstic i tractament de la qual en edats primerenques resulta fonamental per a la bona salut ocular en l’edat adulta.

 

D’aquí ve “la importància vital del moment del diagnòstic, com abans millor”, conclou la doctora. Amb aquest objectiu, després d’una primera exploració en néixer per descartar anomalies congènites, es recomana una revisió ocular als tres anys, període clau en la formació de la visió i, a partir d’aleshores, controls anuals fins als 10 anys i biennals fins als 16.

Segons Elena Núñez, optometrista de l’IMO i també organitzadora del curs, “hi ha tres grans col•lectius que poden rebre el pacient pediàtric per fer aquestes visites: l’oftalmòleg directament o bé els pediatres i personal d’infermeria en atenció primària o els òptics optometristes”.

Tant els casos més senzills com els més complexos es beneficien de l’abordament complet que proporciona una col•laboració multidisciplinar

La col•laboració entre els diferents professionals de la salut ocular és, doncs, fonamental per a un abordament complet i eficient. Com van destacar els especialistes de l’IMO en el curs, “és molt gratificant poder treballar colze a colze amb òptiques, que solen ser el primer punt de contacte amb el pacient, per dur a terme un seguiment de prop, no només dels casos més simples sinó també dels que impliquen més complexitat”.

Així doncs, resulta imprescindible que el personal d’aquests centres tingui una formació especialitzada que permeti efectuar una correcta exploració del pacient pediàtric i/o estràbic. “Conèixer i seguir uns protocols que, pas a pas, aporten la informació necessària per distingir el normal del patològic i, així, saber quan derivar a l’oftalmòleg i amb quin grau d’urgència, resulta clau per perdre el ‘temor’ a tractar amb nens i fer una revisió ocular pediàtrica”, conclou la Dra. Wert.

L’objectiu final és aconseguir que la població infantil faci revisions oculars periòdiques encara que no presenti símptomes, a fi de promoure’n el diagnòstic precoç i reduir el percentatge de patologia oculta, situat en el 16% segons dades de la Fundació IMO.

detección precoz de patologías oculares en la infancia En el curs es va insistir en la necessitat que el personal implicat en la salut ocular infantil tingui una formació especialitzada que permeti fer una correcta exploració del pacient pediàtric.

 

En aquest sentit, la conscienciació i la cooperació multidisciplinar són dos aspectes bàsics. En això van coincidir els especialistes al final del curs, després de posar en comú les proves dutes a terme a la consulta d’optometria i oftalmologia pediàtrica, les principals patologies de l’ull infantil i els seus tractaments, amb especial interès en l’ambliopia i l’ estrabisme, la correcció òptica a través d’ulleres o lents de contacte i, finalment, la genètica de les patologies oculars, clau per conèixer els antecedents familiars que poden predisposar a patir determinades malalties i transmetre-les als descendents.