L’IMO organitza una taula rodona sobre diabetis i visió

Es van comentar un seguit de mesures com a única opció per retardar l’aparició de la retinopatia diabètica i per poder prevenir-ne les formes més greus

L'IMO va organitzar el passat 13 d’octubre, vigília del Dia Mundial de la Visió, una taula rodona sobre l’estreta relació entre diabetis i retinopatia diabètica. És una de les principals causes de pèrdua severa de visió en edat laboral als països desenvolupats.

Atesa l’elevada incidència de complicacions oculars entre la població diabètica, un problema creixent a mesura que augmenta l’esperança de vida, l’IMO va voler organitzar un acte especialment orientat a conscienciar pacients i població en general de la importància de la prevenció i del control estricte de la malaltia i de la visió.

Per això a la taula rodona hi havia alguns dels principals especialistes en diabetis i retina de Catalunya, com ara el Dr. Enric Esmatjes, de la Unitat de Diabetis de l´ Hospital Clínic de Barcelona; la Dra. Cristina Hernández, del Grup d’Investigació en Endocrinologia, Diabetis i Metabolisme de l´ Institut d’Investigació de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron; Octavio Sánchez, president de la Delegació de Barcelona de Associació de Diabètics de Catalunya i els doctors Carlos Mateo i José García-Arumí, especialistes en retina de l’IMO.

El Dr. Borja Corcóstegui, director mèdic de l’Institut, va moderar la taula. Segons els especialistes reunits a l’IMO, les principals mesures preventives dels pacients diabètics per evitar o retardar l’aparició de la retinopatia diabètica són: fer un control estricte de glucosa a la sang, de la pressió arterial i del colesterol i evitar el tabac. A més, van coincidir a recomanar un rigorós control ocular, ja que generalment la retinopatia diabètica no provoca símptomes fins que la lesió és severa. Com a regla general, els pacients diabètics haurien de fer-se una revisió oftalmològica anual.

Retinopatia diabètica

La retinopatia diabètica és una de les principals causes de pèrdua severa de visió al món occidental. Només a Catalunya, es calcula que al voltant d’un 2% de la població diabètica presenta graus de retinopatia avançada amb pèrdua de visió total o amb ceguesa legal. En termes generals, més de la meitat dels pacients diabètics amb un historial de 15 anys o més d’evolució de la malaltia presenta algun grau d’alteració vascular de la retina i gairebé tots els qui fa més de 30 anys que la tenen mostren signes de retinopatia diabètica.

Alteració vascular

La retinopatia diabètica es produeix perquè les parets dels vasos retinals s’alteren i es tornen més permeables com a conseqüència dels elevats nivells de glucèmia. Aquests vasos deixen de ser competents i permeten passar fluid a l’espai extracel•lular. A partir d’aquí, la retinopatia diabètica va avançant, des de petites lesions a l’inici fins a dilatacions capil•lars o aneurismes amb presència de líquid a la retina (edema de la màcula), que provoca embassaments als teixits i és una de les complicacions severes.

En casos més avançats es produeix allò que es coneix com a “retinopatia proliferant”, la malaltia més greu relacionada amb la diabetis, que afecta un 20% dels diabètics i que pot comportar una pèrdua severa de visió. S’anomena proliferant perquè es produeix per la proliferació de vasos sanguinis nous que originen hemorràgies a l’espai vitri, un teixit gelatinós i transparent que omple el globus ocular.

Quan sagnen els vasos de la retina, el vitri es torna opac i causa disminució de la visió, que en general es produeix de manera brusca. Els tractaments actuals –fotocoagulació amb làser, injeccions intravítries o vitrectomia- aconsegueixen aturar l’evolució de la malaltia i a vegades recuperar la visió perduda. Altres complicacions visuals associades a la diabetis són l’edema macular, el despreniment de retina, el glaucoma o les cataractes.  

Potser t'interessa