L’objectiu en cirurgia experimental: dominar la tècnica abans d’enfrontar-se al primer pacient

Rafa Martín, coordinador del Wet lab de l’IMO, explica com funciona aquesta important àrea de formació que ja té més d’una dècada

Rafa Martin coordinador del Wet Lab de IMO

Tot professional té una primera vegada. També els cirurgians i, concretament, els cirurgians oftalmòlegs. Però no hi ha dubte que no és el mateix enfrontar-se a una primera transacció comercial, a un primer plet o a un primer article periodístic que posar-se per primer cop davant d’un pacient en una sala d'operacions. Per això l’IMO desenvolupa, des de fa una dècada, un vessant fonamental en la formació d’especialistes: la cirurgia experimental.

Les pràctiques dels oftalmòlegs novells es fan al Wet lab, un espai expressament habilitat al costat de l’àrea de sales d'operacions, dotat de la tècnica més avançada per dur a terme tot tipus de cirurgia ocular. Però la peça fonamental perquè la cirurgia experimental sigui tan excel•lent i efectiva com sigui possible és, per damunt de la maquinària, la figura de l’instructor, un mentor que orienta i acompanya els joves cirurgians en l’aprenentatge.

Ajuda en temps real

Marco Madeiros, oftalmòleg portuguès que enguany fa el màster en retina de l’IMO, destaca el paper de l’instructor. “És molt important tenir una persona amb experiència, que ens ajudi en temps real; a Lisboa no tenim el suport d’un instructor i la diferència és abismal”.

Rafa Martín, coordinador del Wet lab del IMO Rafa Martín, coordinador del Wet lab de l’IMO

 

La persona que acompanya els cirurgians novells a l’IMO és en Rafa Martín, un dels veterans de l’Insitut, que, a més d’instructor, ha estat l’impulsor de la cirurgia experimental a l’IMO i és l’ànima del Wet lab i de l’àrea de la sala d'operacions, per on es mou des de fa més de vint anys. Segons Madeiros, “és una gran sort poder comptar amb ell; entén de tot i té molta experiència“. Tècnic de cirurgia oftalmològica, en Rafa Martín es va adonar de la importància que els futurs cirurgians practiquessin cirurgia experimental abans d’enfrontar-se a les primeres operacions oculars i així ho va traslladar al Dr. Borja Corcóstegui, director mèdic de l’Institut.

“Vaig suggerir aquesta opció perquè veia que estant amb els millors aprens molt, però si només mires, no aprens la mecànica, que és molt complexa”. Primer en una àrea externa i després a les instal•lacions de l’IMO mateixes, en Rafa va liderar el projecte, l’èxit del qual fa que avui s’organitzin molts cursos externs al Wet lab de l’IMO.

Qualitats personals

A més dels coneixements tècnics i de l’experiència a la sala d'operacions d’en Rafa Martín, l’instructor destaca per les seves qualitats personals. Sap captar el talent, detectar les necessitats de cada alumne i treure el millor de cadascú gràcies a la seva paciència, mà esquerra i altres aptituds personals, òptimes per acompanyar els alumnes en l’aprenentatge. L’olfacte li permet “calar” de seguida els aspirants a cirurgià: ”

Quan els veig ja penso aquest cirurgià serà bo…o no”. I generalment l’encerta. Les pràctiques al Wet lab, amb una mitjana de 10 alumnes l’any, es duen a terme dos dies a la setmana. L’objectiu és molt clar: “en tres mesos han de fer bé els processos, encara que siguin lents”. “Han d’aprendre a tenir respecte pel que fan i a posar en pràctica, a poc a poc, tot allò que han après”.

Aprendre a anar a poc a poc

En Rafa assegura que una de les principals lliçons és “anar a poc a poc”; és habitual que vulguin córrer massa. Tenen com a model alguns dels millors cirurgians oftalmòlegs del món, que fan que allò complicat sembli fàcil. Els alumnes creuen que poden seguir-los el ritme, però a l’hora de la veritat es troben amb dificultats i limitacions tècniques que no poden resoldre tan fàcilment. I a vegades s’atabalen. En Rafa sap com fer-ho per frenar-los: “pensa que és un familiar teu”, els diu… Un consell savi que funciona i que fa que els alumnes posin la seguretat per davant de tot altre criteri.

La clau és adoptar l’actitud més realista possible encara que el que tinguin davant sigui un ull de porc, “el més semblant a l’humà”, aclareix Rafa Martín amb el riure sota el nas. Un cop els alumnes ja han agafat certa rutina, cosa que evita accidents, aleshores és el moment de començar a complicar les coses. A poc a poc, les dificultats van augmentant: “a vegades els provoco un accident perquè repassin si la rutina s’ha complert. Si em pregunten, generalment no els dic la solució, potser els apunto camins o els aconsello alguna actitud, però vull que descobreixin les coses per ells mateixos”. Durant tot el procés, l’instructor, que ha treballat a la sala d'operacions de l’IMO de bracet amb autèntics mestres de la microcirurgia ocular, va subministrant als alumnes uns quants “trucs” de bon cirurgià.

La importància del pedal

Una altra “obsessió” del responsable del Wet lab és el bon ús dels pedals. Qui no hagi estat mai a cap sala d'operacions de cirurgia ocular pot quedar sorprès per les referències a la suavitat i la precisió amb què els peus dels cirurgians han d’interactuar amb els pedals de les màquines quirúrgiques, un aspecte que, a priori, sona més aviat a lliçó d’autoescola… “Ui!, el pedal és importantíssim! A totes les cirurgies oculars es fa servir un microscopi que es manipula amb pedals que permeten enfocar, augmentar la imatge, centrar-la, etc., ja que les mans del cirurgià estan ocupades operant”, explica en Rafa.

En aquest aspecte de la cirurgia ocular, com en molts d’altres, el paper de l’instructor no és només veure com se’n surten els alumnes i orientar-los, sinó també “intentar reconvertir i treure vicis dels que han estat autodidactes”. Sembla fàcil quan ho veuen fer als doctors, però no ho és. Els alumnes ho comproven en primera persona quan s’enfronten a la cirurgia experimental. Molts pateixen un desengany inicial; no comptaven amb certes limitacions, però al final l’esforç i la superació tenen la seva recompensa. “Més d’un s’ha posat a plorar en veure que havia aconseguit fer amb èxit alguna tècnica que se li resistia”, explica en Rafa.