Més de 250 especialistes en glaucoma es reuneixen a l’IMO per abordar les principals novetats sobre la malaltia

El curs, organitzat per la Fundació IMO, congrega els principals experts mundials en aquesta patologia, primera causa de ceguesa irreversible, que afecta un milió d’espanyols
El curs, organitzat per la Fundació IMO, congrega els principals experts mundials en aquesta patologia, primera causa de ceguesa irreversible, que afecta un milió d’espanyols

Més de 250 oftalmòlegs especialistes en glaucoma es trobaran divendres 14 i dissabte 15 de novembre a l’IMO al Trends in Glaucoma, un curs internacional sobre la malaltia organitzat per la Fundació IMO sota la direcció de les doctores Elena Arrondo, Sílvia Freixes i Carolina Pallás, especialistes en glaucoma de l’Institut.

A la reunió hi haurà una extensa representació dels principals experts nacionals i internacionals en aquesta patologia, que és la primera causa de ceguesa irreversible al món i que, només a Espanya, afecta prop d’un milió de persones. Així, durant la trobada, 26 ponents espanyols i 9 de procedents de diferents països d’Europa, de Mèxic i dels Estats Units exposaran les darreres novetats en prevenció, diagnòstic i tractament, tant quirúrgic com no quirúrgic.

Alguns dels temes que es tractaran i que val la pena destacar són, entre d’altres:

- La relació entre l’esport i el glaucoma, de la mà del Dr. José Luis Urcelay, especialista en glaucoma i corredor de maratons
- Els nous làsers SLT i PLT, menys agressius i igual d’eficaços que els emprats clàssicament
- La cirurgia de cataracta com a opció de tractament per a alguns pacients de glaucoma amb tancament angular
- Els nous aparells de diagnòstic, com ara la biomicroscòpia ultrasònica, una ecografia d’alta resolució que aporta informació molt útil en pacients amb glaucoma
- Els tractaments de manteniment després de la cirurgia de glaucoma, com ara les injeccions de fàrmacs antifibròtics, un aspecte molt important si es té en compte que prop de la meitat de les cirurgies necessiten manteniment o reintervenció al cap d’uns anys d’haver-se practicat, especialment per problemes de cicatrització

També s’abordaran les diverses tècniques quirúrgiques que hi ha actualment, sense evitar la controvèrsia entre els cirurgians que opten preferentment per la trabeculectomia –un procediment més “clàssic” però, segons alguns especialistes, amb més riscos– en detriment de l’esclerectomia profunda, tècnica més recent i amb més corba d’aprenentatge per al cirurgià, però més segura que la trabeculectomia.

A més, s’exposaran les últimes opcions de tractament, com ara la canaloplàstia, en la qual es fa servir una sonda amb llum per ampliar el drenatge; l’implant ExPRESS, una cirurgia més senzilla en la qual s’introdueix un tub de dimensions petites al globus ocular, i les anomenades MIGS, cirurgies mínimament invasives i molt poc agressives, tot i que qüestionades per alguns cirurgians per la seva limitada eficàcia en glaucomes avançats.

Els experts també debatran la manera d’abordar el glaucoma en pacients amb pressió intraocular normal, tenint en compte que la pressió intraocular elevada és el principal factor de risc del glaucoma i que tots els tractaments actuals s’orienten a reduir-la.

En aquest sentit, s’exposaran uns quants estudis que demostren, tanmateix, la conveniència de reduir un 30% la pressió en els pacients amb glaucoma normotensiu per evitar que empitjorin. Igualment, s’abordarà el cas dels pacients miops, que tenen més risc de patir glaucoma, en relació amb la conveniència o no que es sotmetin a cirurgia refractiva i les possibles complicacions relacionades amb el glaucoma.

Altres temes d’interès seran el glaucoma en edat pediàtrica, que tot i ser poc freqüent pot comportar un dèficit visual irreversible en els nens, i els glaucomes secundaris, que afecten un gran nombre de pacients que, a més de glaucoma, pateixen altres patologies com la uveïtis o la diabetis, o bé han patit traumatismes o s’han sotmès a determinats procediments quirúrgics oculars, com ara trasplantament de còrnia o vitrectomia (cirurgia per tractar patologies de la retina).

El glaucoma

El glaucoma és una malaltia que provoca un dany progressiu en el nervi òptic, l’estructura que envia les imatges de l’ull al cervell. Com a conseqüència, el camp visual del pacient va disminuint de manera gradual, normalment des de la perifèria cap al centre, per la qual cosa no dóna símptomes evidents fins a estadis molt avançats en què pot arribar a provocar ceguesa. De fet, aquesta patologia és la primera causa de ceguesa irreversible al món, on hi ha prop de 70 milions de persones que la pateixen, tot i que més de la meitat no ho sap.

La pèrdua de visió que causa aquesta patologia és crònica i irreversible, tot i que se’n pot frenar l’evolució si es diagnostica i es tracta precoçment, amb tractaments farmacològics, làser o diversos tipus de cirurgia.