Més de la meitat dels pares amb fills menors de 8 anys no els ha dut mai a l’oftalmòleg

La Fundació IMO organitza a l’abril la Setmana de l’Oftalmologia Pediàtrica, amb revisions gratuïtes i una sessió informativa per promoure la prevenció i la salut ocular infantil

El 56% dels 988 pares enquestats per la Fundació IMO a la darrera edició del Festival de la Infància afirmen que no han dut mai els seus fills a l’oftalmòleg, tot i que les revisions en aquesta etapa són clau per evitar problemes de visió crònics.

Segons el que es desprèn de l’enquesta, la majoria dels pares considera que els seus fills encara són molt petits per anar a l’especialista o no ho veuen necessari perquè no han presentat cap símptoma. Amb tot, com apunta la Dra. Ana Wert, especialista en oftalmologia pediàtrica de l’IMO, “molt sovint hi ha problemes que passen desapercebuts o que no s’associen a patologies visuals”. Segons l’oftalmòloga, “per evitar que es converteixin en deficiències visuals cròniques i irreversibles és important diagnosticar-los i tractar-los abans dels 8 anys, quan la visió arriba al100% del desenvolupament”. Per això són fonamentals les revisions oculars periòdiques en aquesta etapa.

Oftalmologia pediàtrica. Els primers anys de la visió. IMO Barcelona

La importància de la prevenció queda palesa en el fet que el 12% dels nens que, segons l’enquesta, sí que han visitat l’oftalmòleg, han estat diagnosticats d’alguna patologia ocular. Les malalties més prevalents entre els fills dels enquestats són els defectes refractius com la miopia (dificultat d’enfocar la visió de lluny), la hipermetropia (dificultat d’enfocar la visió de prop) o l’astigmatisme (dificultat en la visió de lluny i de prop), que en conjunt representen el 54% dels diagnòstics, seguits per l’ambliopia o infrautilització de l’ull que hi veu pitjor (15%) i l’estrabisme o desviació ocular (12%).

El fet que els enquestats o els seus familiars directes tinguin algun problema ocular no sembla augmentar la preocupació per la visió dels petits. Tot i que el 73% dels enquestats admet tenir, ells mateixos o algun familiar, un problema ocular, especialment defectes refractius (65%), només un 33% de la mostra afirma que els antecedents familiars són un motiu d’alerta, en contrast amb el 36% que declara considerar-los un factor més i un 31% que mai no s’ho ha plantejat. De fet, els antecedents familiars motiven només un 6% de visites a l’oftalmòleg. Segons l’enquesta, la motivació principal per acudir a l’especialista és sotmetre els menors a una revisió rutinària (53% dels casos), o bé tenir sospites de possibles malalties oculars (20%), com ara problemes refractius (12%), estrabisme (7%) i ambliopia o “ull gandul” (1%). A més, un 1% diu que actua per recomanació explícita del pediatra.

En aquest sentit, cal destacar el paper decisiu del pediatra, ja que, tot i que no s’esgrimeix com a motiu principal per visitar l’oftalmòleg, un 44% admet que en algun moment aquest especialista els ha fet aquesta recomanació. Tanmateix, hi ha una gran disparitat d’opinions sobre si a les revisions pediàtriques s’avalua la visió dels nens, ja que un elevat nombre de pares (un 35% dels enquestats) afirma que no, mentre que el 63% restant assegura el contrari, però matisant, en general, que es fa de manera molt superficial. En conseqüència, un 81% de la mostra declara que, segons la seva experiència personal, els programes de salut en la infància haurien de donar més importància a la visió del nen.

Pel que fa al tractament dels nens que han visitat l’oftalmòleg i que han estat diagnosticats d’algun problema ocular, en un 51% dels casos la teràpia més habitual és la correcció òptica amb ulleres, tot i que pot complementar-se amb oclusió ocular amb pegat (9%) o requerir exercicis visuals (també 9%) i fins cirurgia (4%). Un 57% dels enquestats valora positivament el tractament, mentre que un 7% el considera “regular” i amb prou feines un 2% en queda insatisfet.

Potser t'interessa