La prevenció és la clau per a una bona visió en persones grans

Una de les conseqüències de l'envelliment de la població és l'alta freqüència de malalties oculars, que en molts casos poden prevenir-se. Per aquest motiu, Fundació IMO llança una guia de prevenció de la salut ocular per a persones grans.

La prevenció és la clau per a una bona visió en persones grans

El món evoluciona cap a un envelliment de la seva població, de manera molt especial als països desenvolupats. Les conseqüències d'aquest envelliment poblacional són innegables tant en el pla social com en el sanitari: l'alta freqüència de malaltia, la pluripatología i l'elevada tendència a la cronicitat i invalidesa, ens obliguen a replantejar-nos amb més atenció que mai la prevenció i tractament precoç de malalties, ja siguin oculars o d'una altra índole.

En aquest sentit, la primera baula de la cadena és la pròpia persona. L'envelliment és un procés, no un estat, i per tant, no comença en el moment en què per edat cronològica s'entra en el grup de persones grans o jubilades, sinó que es desenvolupa al llarg de tota la vida. El nostre codi genètic incideix directament en el nostre envelliment, però la biografia de cadascun també juga un important paper en aquest procés. La pròpia persona es converteix en el principal agent de canvi en funció de la seva trajectòria vital i les seves actituds personals.

La visió en les persones grans

Si bé tenir problemes de visió no sempre comporta dificultats serioses per a desenvolupar una vida normal, sí que hi ha una part important de persones amb problemes visuals que limiten la seva vida de manera més o menys radical. Segons l'últim Informe Mundial sobre la Visió de l'OMS (2019), es calcula que en el món hi ha 2.200 milions de persones que tenen deficiència visual o ceguesa; d'aquests casos, més de 1.000 milions podrien haver-se evitat o encara no han estat tractats.

D'acord amb l'última Encuesta Nacional de Salud de España (2017) el 11,57% de la població presenta una limitació moderada per a la visió, el 1,75% presenta una limitació severa, i el 0,07% presenta una limitació absoluta per a veure. La limitació és més freqüent a major edat: del 94,96% que va declarar veure sense dificultat (amb ulleres o lents de contacte si les usa) en el grup de 15 a 24 anys, la proporció va anar disminuint progressivament fins a un 59,41% en persones de 85 i més. En conseqüència, les dificultats, siguin de la gravetat que siguin, augmenten amb l'edat.

Davant aquestes xifres, sorgeix una pregunta clau: podem fer alguna cosa al respecte?

la visión en las personas mayores

Les limitacions visuals tendeixen a augmentar amb l'edat.

Evitar malalties oculars durant la maduresa

La veritat és que amb l'edat, el nostre cos pateix canvis que a vegades limiten les activitats habituals, i el sistema visual no és una excepció. Per tant, és lògic que alguns desordres visuals estiguin associats a aquest procés fisiològic. Amb els anys, les estructures oculars sofreixen canvis anatòmics i funcionals: des de les parpelles, la llàgrima i la còrnia, fins al cristal·lí, el vitri i la retina, es veuen afectats per l'envelliment. De fet, la majoria de la població comença a notar canvis en la seva visió a partir dels 40 anys d'edat. A partir de llavors, la persona pot començar a experimentar dificultats per a enfocar la visió de prop, per a distingir alguns colors i els contorns dels objectes, o per a adaptar-se als canvis de llum.

A més, a mesura que s'envelleix, augmenta el risc de desenvolupar malalties oculars importants, que poden derivar en la pèrdua de la visió o la ceguesa. I cal no oblidar que perdre visió en edats avançades és especialment limitant, ja que existeix menor capacitat d'adaptació que en edats més primerenques i el problema visual se suma a altres condicionants físics i psíquics lligats a l'edat. Una mala visió en la maduresa és causa de caigudes, de por de sortir al carrer, i de falta de relació amb l'entorn, per la qual cosa afecta la capacitat de participar en diverses activitats socials, produeix un sentiment d'aïllament i afavoreix l'aparició de quadres depressius.

Per la seva gravetat i prevalença, entre les patologies oculars que més poden afectar la visió i a la qualitat de vida de les persones grans destaquen la Degeneració Macular Associada a l'Edat (DMAE), la cataracta i el glaucoma, així com patologies de la retina vinculades a malalties generals com la diabetis, la hipertensió arterial i la hipercolesterolèmia, cada vegada més freqüents en la nostra població, i especialment en la tercera edat. D'entre elles, cal destacar la retinopatia diabètica.

L'edat és, sens dubte, un factor de risc en el desenvolupament d'aquestes malalties, però no l'únic, ja que es tracta de patologies multifactorials. La clau està a minimitzar els factors de risc evitables, com controlar la diabetis, la hipertensió o el colesterol i adoptar hàbits saludables que redueixin els seus efectes nocius o fins i tot que previnguin la seva aparició, com la cura de l'alimentació, l'exercici físic i l'abandó del tabac. Portar una vida sana ajuda a prevenir malalties generals i els seus efectes nocius per al sistema ocular, especialment per a la retina.

la clave para una buena salud ocular es minimizar los factores de riesgo evitables

La clau per a una bona salut ocular és minimitzar els factors de risc evitables.

El paper actiu del pacient

Així mateix, existeix un altre factor important a tenir en compte: algunes d'aquestes malalties són progressives i irreversibles, i sovint no presenten símptomes fins que s'ha entrat en una fase molt avançada i la pèrdua de visió és ja molt important. Per tant, la detecció precoç i el tractament oportú poden prevenir la pèrdua de la visió i la ceguesa. Per a això són imprescindibles les revisions freqüents (bianuals a partir dels 40 anys i, almenys, anuals, a partir dels 60 o si es tenen altres factors de risc importants, com a antecedents familiars, alta miopia o malalties cròniques del sistema central).

És convenient, a més, que aquestes revisions incloguin un examen complet amb pupil·la dilatada per a detectar determinades malalties de l'ull en les seves primeres etapes. Cal afegir que qualsevol persona, tingui l'edat que tingui, ha de saber que davant l'aparició del més mínim signe d'alarma, com a visió borrosa o disminució de la visió, ha de visitar a l'especialista per a diagnosticar la causa de l'alteració i que es pugui iniciar el tractament adequat al més aviat possible.

Guia de prevenció de la salut ocular en la maduresa

Com a conclusió, podem dir que és molt probable que patim una malaltia ocular al llarg de la vida, especialment en les últimes etapes, i que, en conseqüència, la millor estratègia consisteix a prevenir i cuidar la nostra visió des d'edats primerenques, a través d'exàmens oculars periòdics i del compromís amb uns hàbits de vida saludables.

Per aquest motiu, Fundació IMO llança la següent guia de prevenció ocular en la maduresa, amb l'objectiu d'informar els pacients i promoure un paper actiu en la cura de la nostra pròpia salut:

Descarrega la Guia de prevenció de la salut ocular en la maduresa