El Dr. José Raúl Montes, un dels grans referents internacionals de la cirurgia oculoplàstica, ha mostrat aquest matí davant de 200 col•legues d’arreu del món algunes de les darreres tendències i tècniques cosmètiques poc invasives aplicables als casos de rejoveniment o de restauració facial a la segona i última jornada del curs d’oculoplàstia que ha tingut lloc a l’Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona.
En una conferència prèvia al taller pràctic, el Dr. Montes ha destacat el creixent ús de productes bioestimulants de farciment, com l’àcid polilàctic (PLA), una substància líquida que indueix la generació de col•lagen per part de les pròpies cèl•lules de l’organisme i restableix o restaura les zones on s’ha perdut suport. Segons aquest especialista, aquesta tendència és fruit d’un nou concepte d’envelliment facial. “Mentre que abans els cirurgians plàstics centraven la seva feina de manera gairebé exclusiva en l’estirament de la pell, ara s’intenta restablir o restaurar amb la injecció de volum a través de tècniques menys invasives. Ja no es tracten les arrugues com una cosa aïllada, sinó que s’aborden les necessitats estètiques del pacient de manera més integral. En el cas dels farciments, es tendeix a injectar a més zones substàncies segures que donin suport, que realcin allà on hi ha pèrdua de volum”, assegura el Dr. Montes.
Inicialment, aquest farciment dèrmic es va començar a fer servir a Europa com a tractament en pacients amb lipodistròfia o pèrdua de greix facial associades al VIH. En aquests casos, la millora era considerable i el 2008 va ser aprovat per la FDA (Food and Drug Administration) per a l’ús cosmètic en la restauració de volum facial perdut, l’establiment de suport i la millora de contorns, estructura i qualitat de la pell. Segons el Dr. Montes, “l’àcid polilàctic actua de manera progressiva i requereix entre 3 i 4 sessions per poder veure’n els canvis, els efectes dels quals duren entre 2 i 3 anys. “Comparat amb la resta de substàncies de farciment (àcid hialurònic, hidroxiapatita de calci…), el PLA ofereix al pacient uns resultats facials molt més naturals”, conclou.
Toxina botulínica, la substància més demanada
El taller teòric i pràctic sobre l’aplicació d’injectables perioculars també ha tractat l’ús de la toxina botulínica, substància indicada tant en patologies de tipus funcional (exoftàlmia, blefarospasme, etc.) com en estètica (correcció d’arrugues d’expressió, potes de gall, línies frontals i línies interciliars). Aprovada per a l’ús estètic el 2002, la toxina botulínica és actualment el tractament cosmètic mínimament invasiu més demanat arreu del món. Segons el Dr. Montes, “es tracta d’una substància cent per cent segura, però que sempre han d’administrar mans expertes com les dels oftalmòlegs especialitzats en cirurgia oculoplàstica”.
Més enllà de l’ús d’una substància de farciment periocular o una altra, el Dr. Montes ha volgut transmetre als seus col•legues la importància de saber mirar i avaluar cada pacient no només des del punt de vista estètic. Segons l’especialista porto-riqueny, “parlar amb la persona i observar-la és clau a l’hora de decidir quin tractament o quin producte és el més indicat per al seu cas particular, una avaluació que no s’ha de limitar a la cara, sinó que ha d’aprofundir en la personalitat, el caràcter i les motivacions del pacient, en definitiva, aprendre a mirar-ne més l’interior”.
Amb aquest taller es tanca la segona jornada del III Curs Internacional Barcelona Oculoplastics, organitzat per la Fundació IMO, que ahir va oferir vuit intervencions de cirurgia palpebral en directe. Entre elles va destacar especialment el lífting mediofacial transconjuntival amb implant de teixit provinent de la mucosa del paladar per corregir la retracció de la parpella inferior associada a una operació de blefaroplàstia. Aquesta complexa intervenció, pionera a Europa, la va fer amb èxit el Dr. Ramón Medel, especialista en cirurgia oculoplàstica de l’IMO i director del curs.
