Tants glaucomes com pacients

L’experiència i les preferències de l’oftalmòleg i els factors de risc del pacient, com ara la miopia o fins la pràctica esportiva o la raça, clau per determinar el tractament
L’experiència i les preferències de l’oftalmòleg i els factors de risc del pacient, com ara la miopia o fins la pràctica esportiva o la raça, clau per determinar el tractament

Més de 250 oftalmòlegs especialistes en glaucoma han coincidit aquest cap de setmana al Trends in Glaucoma, un congrés internacional organitzat per la Fundació IMO sobre aquesta malaltia, primera causa de ceguesa irreversible al món. A la reunió hi ha hagut una extensa representació dels principals experts nacionals i internacionals, que han coincidit a destacar el gran èxit de la trobada a l’hora de compartir i actualitzar coneixements en el maneig d’aquesta patologia multifactorial i amb moltes opcions terapèutiques.

Tractament personalitzat

Una de les principals conclusions del congrés ha estat la gran varietat de tècniques i estratègies tant quirúrgiques com no quirúrgiques que hi ha per tractar el glaucoma, segons ha explicat la Dra. Elena Arrondo, especialista en glaucoma de l’IMO i codirectora del congrés. Si a això hi afegim les característiques de l’ull i factors de risc específics de cada pacient, el resultat és que, més enllà dels protocols, “l’experiència del cirurgià és clau a l’hora de tractar amb eficàcia els pacients de glaucoma i aquest ha estat el gran èxit d’aquesta reunió, en la qual alguns dels més experts glaucomatòlegs del món han compartit els seus ‘trucs’ per obtenir els millors resultats amb els pacients”, ha afegit la Dra. Carolina Pallàs, codirectora del curs.

Segons els glaucomatòlegs, en general, a l’hora de decidir un tractament per a un pacient de glaucoma, a més de la pressió ocular, cal tenir en compte molts altres factors, com ara els antecedents familiars o la miopia. Precisament, una de les taules rodones ha tractat el cas dels pacients miops, que tenen més risc de glaucoma, sobretot els que tenen més de sis diòptries, per als quals la probabilitat de patir la malaltia és entre dos i tres cops superior.

Tipus de glaucoma i opcions terapèutiques

Altres temes d’interès han estat el glaucoma en edat pediàtrica, que tot i ser poc freqüent pot comportar un dèficit visual irreversible en els nens, i els glaucomes secundaris, que afecten un gran nombre de pacients que, a més d’aquesta patologia, en pateixen d’altres com la uveïtis o la diabetis, o bé que han patit traumatismes o s’han sotmès a determinats procediments quirúrgics oculars com ara un trasplantament de còrnia o una vitrectomia (cirurgia per tractar patologies de la retina). En aquest sentit, alguns especialistes s’han referit al glaucoma neovascular (un dels glaucomes secundaris) com a “problema de salut pública”, perquè afecta pacients diabètics, una població cada cop més gran.

Durant la trobada, també s’ha abordat la relació entre l’esport i el glaucoma, de la mà del Dr. José Luis Urcelay, especialista en glaucoma i corredor de maratons, que ha advertit que certs esports, com el buceig, o alguns complements per a la pràctica de l’esport, com les ulleres de natació, poden influir en la pressió ocular, principal factor de risc del glaucoma. “Això no vol dir que els pacients de glaucoma no puguin fer esport, però sí que és una dada que l’oftalmòleg ha de tenir en compte”.

Igualment, Urcelay ha explicat que hi ha tractaments que poden disminuir el rendiment esportiu. Segons l’especialista, alguns fàrmacs blocadors d'adrenoreceptors ß que es fan servir per rebaixar la pressió ocular poden afectar el ritme cardíac, a més d’influir en les proves de dopatge, en el cas dels esportistes d’elit.

Del possible efecte advers del tractament farmacològic per al glaucoma també n’ha parlat l’especialista en còrnia de l’IMO, el Dr. Óscar Gris, que ha aconsellat que es facin servir col•liris sense conservants, especialment en pacients d’edat avançada i en tractaments amb múltiples col•liris, per l’efecte nociu a la superfície ocular.

Tractaments de manteniment i tractaments del futur

A més, durant el congrés s’han abordat els tractaments de manteniment després de la cirurgia de glaucoma, com les injeccions de fàrmacs antifibròtics, un aspecte molt important si es té en compte que moltes cirurgies necessiten injeccions de manteniment o reintervenció al cap d’uns anys d’haver-se practicat, especialment per problemes de cicatrització. Mentre que alguns experts han defensat que cal una bona modulació farmacològica postquirúrgica per evitar el fracàs de la cirurgia, altres s’han referit a l’avantatge de fer servir tècniques quirúrgiques que “pacten amb la cicatrització”, com ara l’implant de tubs de drenatge o la canaloplàstia.

Respecte dels tractaments de futur, s’ha apuntat a la neuroprotecció com una possible nova arma terapèutica en un futur no gaire llunyà, com ja passa amb altres patologies neurodegeneratives com l’Alzheimer o el Parkinson.

Varietat de tècniques quirúrgiques

Durant la reunió, s’han vist casos pràctics amb les diverses tècniques quirúrgiques, sense evitar la controvèrsia entre els cirurgians que opten preferentment per la trabeculectomia en detriment de l’esclerectomia o bé per alguna de les opcions quirúrgiques més recents, com la canaloplàstia, l’implant ExPRESS o les anomenades MIGS, cirurgies mínimament invasives i molt poc agressives, tot i que qüestionades per la limitada eficàcia en glaucomes avançats.

També s’ha abordat la cirurgia de cataracta com una estratègia per tractar els pacients amb glaucoma primari d’angle tancat, ja que en extreure el cristal•lí i substituir-lo per una lent molt més fina s’aconsegueix ampliar l’espai de l’angle de la cambra anterior de l’ull i reduir la pressió intraocular.

Els oftalmòlegs han exposat la seva experiència en l’ús dels nous làsers SLT i PLT, que, en general, han definit com a més fàcils de fer servir, més ràpids, menys agressius i amb menys complicacions a llarg termini. Igualment han destacat els avantatges dels nous aparells de diagnòstic, com ara la biomicroscòpia ultrasònica, una ecografía d’alta resolució que aporta informació de gran utilitat.

Més enllà de la pressió intraocular

Els especialistes també han debatut la manera d’abordar el glaucoma en pacients amb pressió intraocular normal, tenint en compte que la pressió intraocular elevada és el principal factor de risc del glaucoma i que tots els tractaments actuals s’orienten a reduir-la. En aquest sentit, s’han referit a alguns estudis que demostren, tanmateix, la conveniència de reduir com a mínim un 30% la pressió en els pacients amb glaucoma normotensiu per evitar un empitjorament. Però a més de prendre aquesta mesura cal tenir en compte altres factors que poden estar associats a aquest tipus de glaucoma, com ara la hipotensió arterial, les migranyes, els problemes vasculars o la síndrome de Rainaud (alteració de la circulació perifèrica), segons la Dra. Sílvia Freixes, codirectora del congrés.

L’oftalmòloga ha explicat que “tractant aquests problemes associats el pacient pot millorar, i per tant l’oftalmòleg els ha de conèixer i valorar i, en els casos en què sigui necessari, derivar-los al metge de capçalera, que determinarà la conveniència de prendre mesures com per exemple reduir les pastilles per rebaixar la pressió o recomanar el consum de cafè o de sal en pacients hipotensos”.