Una mala visió en la infància es prolonga en edat adulta, si no es diagnostica i tracta a temps

La Fundació IMO recorda que l’“ull gandul”, una de les principals causes de limitació visual en nens, es pot deure a la presència d'un estrabisme o de defectes refractius i, sovint, passa desapercebut.

revisió escola Fundació IMO

El Programa de salut ocular en la infància desfavorida de la Fundació IMO ha proporcionat més de 800 correccions òptiques gratuïtes després de l'última de les seves campanyes d'exploració oftalmològica, realitzada a finals d’abril entre més d'un centenar d'escolars del districte madrileny de Carabanchel, en col·laboració amb l'Obra Social ”la Caixa”. Segons els responsables del programa –que s'encarrega d'oferir qualsevol tractament que els alumnes puguin requerir– "les ulleres són una solució efectiva i senzilla a la qual els nens en situació de vulnerabilitat social sovint no tenen accés, tant per la manca de recursos econòmics, com de cultura preventiva i de revisions rutinàries per detectar els problemes de visió en la infància."

La Dra. Ana Wert, oftalmòloga pediàtrica de l’IMO, adverteix que "aquests controls són especialment importants fins que els nens aconsegueixen el 100% d’agudesa visual (normalment cap als 8 anys), ja que qualsevol pèrdua de visió en la infància pot prolongar-se en l'edat adulta si no es tracta a temps." Per això, durant l'etapa de desenvolupament visual, convé parar especial atenció a l’ambliopia, és a dir, "ull gandul" que deixa d'utilitzar-se per falta d'estimulació visual i les possibilitats de recuperació del qual augmenten com més aviat es diagnostiqui. No obstant això, atès que el nen sol veure-hi bé amb l'altre ull, és una patologia que moltes vegades passa desapercebuda i que només s'identifica mitjançant exploracions oftalmològiques, que s'aconsella que siguin anuals a partir dels 4 anys i que la Fundació IMO treballa per proporcionar també a la infància desfavorida.

Els nens "aprenen a veure-hi" en la infància, fins arribar al 100% de la visió de l'adult sobre els 6-8 anys. Patologies com el "ull gandul" ho poden comprometre.

Recuperar l’“ull gandul”

Un cop detectada l’ambliopia, és fonamental corregir-ne la causa, que pot ser l'estrabisme: "Quan hi ha desviació ocular, per evitar veure-hi doble, el cervell dels nens suprimeix la visió d'un dels dos ulls, que es torna gandul", explica l'especialista de l'IMO, que afegeix que "això no només limita que arribi a la màxima agudesa visual, sinó que impedeix una bona capacitat de percepció en relleu, de càlcul de distàncies i de visió estereoscòpica o 3D".

D'altra banda, els defectes refractius també poden provocar ambliopia (ja que el cervell escull la visió de l'ull amb menys defecte refractiu i suprimeix la de l'altre), així com desviació ocular. Un tractament tan senzill com l'ús d'ulleres amb la graduació adequada –de vegades, complementat amb un pegat– pot ajudar a solucionar l'“ull gandul” i l'estrabisme, a més de corregir la dificultat d'enfocament pròpiament dita i la seva simptomatologia, que moltes vegades no s'associa a un problema ocular. La Dra. Wert explica que "casos lleus i moderats d’hipermetropia, el defecte refractiu més comú en la infància, poden provocar cansament visual, mal de cap o rebuig a la lectura, senyals que han de ser motiu de sospita per a pares i professors."

L’acció social de la Fundació IMO promou l'atenció primerenca de problemes de visió en la infància desfavorida ja ha ofert més de 800 ulleres gratuïtes.

Detecció precoç dels problemes de visió en la infància

9 de cada 10 diagnòstics realitzats pel Programa de salut ocular en la infància desfavorida corresponen a defectes refractius, “ull gandul” o estrabisme, les anomalies més típiques en edat pediàtrica. "A causa de la seva prevalença entre la població infantil –20% en el cas dels defectes refractius i 5% en el de l'“ull gandul” i l’estrabisme–, els programes de detecció precoç tenen una importància capital", conclou l'oftalmòloga de l'IMO. Així ho demostra el fet que en la campanya recent de revisions duta a terme a Carabanchel, un 74% dels nens que s'han incorporat al projecte de la Fundació IMO –majoritàriament derivats pel professorat per sospita de mala visió– hagi presentat patologia ocular no diagnosticada, mentre que només 1 dels nous escolars atesos amb problemes visuals (una vintena en total) ja portava ulleres.

Potser t'interessa