Quan la família Garza va acudir el 2010 a l’orfanat de Jinzhou (Xina) per adoptar en Juan, no va poder evitar fixar-se en una nena curiosa i desperta que va agafar la mà del seu fill Gabriel. Fascinats per la seva vivacitat, es van prometre que tornarien a buscar-la i al cap de dos anys així ho van fer. Des que va arribar a Pamplona, la Lucía no va parar de sorprendre familiars, mestres i amics, que destaquen la seva prompta adaptació: va aprendre l’idioma de seguida i ràpidament es va integrar a casa i a l’escola, on va destacar per la seva habilitat amb les matemàtiques. “És una nena molt llesta –explica l’Ana, la seva mare–, capaç d’espavilar-se sola gràcies a una gran memòria i un bon sentit de l’orientació, malgrat que únicament podia percebre llums i ombres”.
I és que, encara que no ho semblés per la seva extroversió i per la considerable autonomia, la Lucía patia una important limitació visual. Tal com detalla el Dr. Borja Corcóstegui, especialista en retina i director mèdic de l’IMO, “l’ull esquerre presentava un dany sever i irreversible, mentre que el dret estava afectat per una cataracta avançada que impedia examinar el fons d’ull. Amb una ecografia i altres proves complementàries vam descobrir que tenia una lesió retinal congènita, cosa que ens situava davant d’un cas molt complicat. Amb tot, hi havia la possibilitat que la Lucía recuperés cert grau de visió amb la intervenció quirúrgica oportuna”.
Un autèntic miracle
Era la primera vegada que la família Garza veia opcions reals de millora per a la seva filla, el cas de la qual no havia trobat resposta fins aleshores per la dificultat que tenia abordar-lo, ja que requeria professionals altament especialitzats. Segons la seva mare, “abans no ens havien donat cap expectativa i a l’IMO vam trobar l’oportunitat que la Lucía pogués tenir una mica més a prop la seva il·lusió des que va arribar de la Xina: tenir un llapis i un quadern a les mans per llegir i escriure”.
“Des de l’IMO ens van animar a provar-ho, si bé van ser molt prudents en tot moment atesa la complexitat del procés”, ja que a la Lucía se li va practicar una lensectomia (extracció del cristal·lí amb cataracta per la part posterior de l’ull), combinada amb una vitrectomia (extracció del vitri, el gel que omple la cavitat ocular). Afortunadament, i tal com comenta el Dr. Corcóstegui, “la intervenció va anar bé i la pacient va mostrar de bon inici una bona evolució postoperatòria”.
Després de treure-li la bena protectora de l’ull l’endemà de l’operació, la Lucía ja podia distingir més clarament formes i colors. “En tot moment vam tenir els peus a terra, però la millora experimentada després de l’operació va ser un autèntic miracle per a nosaltres”, conclou la seva mare, que destaca la perspectiva de canvi que ofereix Operació Visió, el programa de cirurgia solidària que va permetre a la Lucía sotmetre’s a la intervenció i, posteriorment, rebre la correcció òptica adequada. D’aquesta manera, la Fundació IMO, impulsora de la iniciativa, pretén consolidar el seu compromís amb els col·lectius en situació d’especial vulnerabilitat i apostar perquè la precarietat econòmica no suposi cap obstacle per a la salut ocular i la qualitat de vida de les persones.