La comunitat científica internacional ultima un informe que acull una nova categoria d'ull sec

L’ull sec neuropàtic només es pot diagnosticar a partir de la simptomatologia del pacient i representa un repte per als especialistes a l’hora de trobar un tractament eficaç

Vídeo resumen trasplantes córnea - ESASO

A més d’abordar les últimes tendències en trasplantaments de còrnia, la trobada internacional ESASO Anterior Segment Academy, queva acollir l’IMO el 21 i 22 de abril, es va centrar també en una patologia molt prevalent de la superfície ocular: l'ull sec, una síndrome que actualment afecta prop d'un 20% de la població i que va en augment. La principal novetat en aquest camp va venir de la mà del Dr. José M. Benítez del Castillo, qui va anunciar algunes línies de l'informe internacional DEWS II (Dry Eye WorkShop), en el qual es recullen els avenços més importants respecte a la comprensió i al maneig de la sequedat ocular en l'actualitat, després de la publicació del primer informe fa una dècada.

A les portes de la presentació del nou document, previst per al proper mes de maig, el ponent va anticipar als prop de 300 assistents a la reunió que l'informe inclourà, per primera vegada, la definició d'ull sec neuropàtic, un tipus d'ull sec que actualment no es pot diagnosticar en una exploració oftalmològica, però que, segons refereixen alguns pacients, provoca una simptomatologia aguda, com ara visió borrosa, coïssor o dolor ocular. Segons el Dr. Daniel Elies, membre del Departament de Còrnia, Cataracta i Cirurgia Refractiva de l’IMO i del comitè organitzador de la trobada, "aquesta nova definició obrirà la porta a avançar en el diagnòstic i el tractament del voltant d'un 15% de pacients que refereixen símptomes d'ull sec i que no podem confirmar amb els mitjans al nostre abast ", malgrat que han experimentat una gran evolució en els darrers anys.

Avenç de l'esperat informe DEWS II, en què han participat experts de tot el món per actualitzar i recollir les novetats en la definició, la classificació, el diagnòstic i el maneig de l'ull sec.

Pacients infradiagnosticats

Segons la Dra. Mercè Morral, especialista en ull sec de l’Institut, "el desenvolupament d'una gran varietat de tecnologies diagnòstiques ens permet personalitzar i augmentar l'eficàcia del tractament". L’oftalmòloga destaca els tests a consulta per identificar les alteracions en la composició de la llàgrima o la concentració de marcadors inflamatoris, tècniques microscòpiques d'imatge per estudiar la superfície ocular i nous equips com l'HD Analyzer OQAS per comprovar de manera objectiva l'alteració del BUT (temps de ruptura lacrimal), –lligat a l'ull sec–, i determinar-ne l’impacte en la qualitat de vida. Tot i així, encara hi ha un grup de pacients infradiagnosticats, en els quals els resultats de les proves no confirmen les molèsties que refereixen. Davant d'això, la Dra. Morral creu que el reconeixement per part de la comunitat científica que hi ha persones que pateixen ull sec, malgrat que no es tinguin d'evidències tècniques, obre noves vies per investigar tractaments futurs, cosa que el Dr. Daniel Elies veu comparable al que va passar fa alguns anys amb la fibromiàlgia.

Un altre dels assumptes destacats en el simposi va ser la relació entre l’ull sec i certes cirurgies oftalmològiques, especialment la cirurgia refractiva, la de cataracta i la de glaucoma. En aquest sentit, diverses ponències van posar de manifest que l'ull sec sol tenir una incidència alta en pacients candidats a aquestes intervencions, a més de ser, en si mateixes, una causa d'aparició o d’agreujament temporal dels símptomes de la síndrome, ja que la cirurgia augmenta la despesa de llàgrima de l'ull (problema que generalment remet amb la cicatrització plena, als 3-6 mesos de l'operació). Per això, els especialistes van emfatitzar la importància de fer un tractament compensatori després de la cirurgia i, sobretot, un preoperatori exhaustiu per preparar adequadament la superfície ocular, fins al punt de rebutjar o d’ajornar la cirurgia fins que no remetin els símptomes, mitjançant tractament. Segons la severitat de la síndrome, el tractament pot anar des de llàgrimes sense conservants o gels lubricants fins a l'aplicació de sèrum autòleg i plasma ric en plaquetes (col·liri PRGF®) –ofert de forma pionera a l’IMO des del 2016–, que s'elabora a partir de la sang del pacient i que, pel fet de ser biocompatible, redueix el risc d'inflamació, de dolor ocular o d’al·lèrgia.

You may be interested in