Diabetis: una amenaça important per a la retina

Dr. Manel Puig, cap del Servei d’Endocrinologia de l’Hospital Germans Trias i Pujol: “El control estricte de la glicèmia és la millor prevenció de la patologia retinal; al cap de 10 anys de glicèmia elevada per damunt dels 150-160 mg/dl, ja no podem evitar seqüeles”

El Dr. Manel Puig, cap del Servei d'Endocrinologia de l'Hospital Germans Trias i Pujol, va afirmar ahir en un acte organitzat per la Fundació IMO i ADC (Associació de Diabètics de Catalunya) amb motiu del Dia Mundial de la Diabetis, que “el control estricte de la glicèmia és la millor prevenció de la patologia retinal”.

“Encara hi ha barreres per lluitar contra la diabetis que depenen en un 50% del metge, en un 30% del pacient i en un 20% del sistema sanitari”. Dr. Puig, cap del Servei d'Endocrinologia de l'Hospital Germans Trias i Pujol.

Segons Puig, cal promoure una detecció activa de la diabetis perquè un diagnòstic i un tractament precoços prevenen la retinopatia diabètica i altres patologies associades a la diabetis. L’indicador HbA1c (hemoglobina glicada) per conèixer l’evolució de la glucosa a la sang és, segons l’especialista, “l’indicador clau perquè la insulina estigui ben controlada”.

Durant la conferència "Diabetis: on som i cap a on anem", Puig va insistir en la importància d’actuar al principi de la diabetis (sobretot la de tipus 2) perquè, segons l’endocrí, al cap de 10 anys de glicèmia elevada per damunt dels 150-160 mg/dl ja no podem evitar seqüeles per l’anomenada “memòria diagnòstica de l’organisme”. Per això Puig va desqualificar expressions com ara “tinc una mica de glucosa” i va alertar de l’alt risc que comporta comparant-ho amb “posar sal al motor del cotxe”.

Tot i els grans avenços en investigació i tecnologia, el Dr. Manel Puig va afirmar que encara hi ha barreres importants per lluitar contra la diabetis i les seves conseqüències, “barreres que depenen en un 50% del metge, en un 30% del pacient i en un 20% del sistema sanitari”. L’especialista va animar a treballar per millorar la interacció metge-pacient i va denunciar l’existència de massa casos d’“inèrcia mèdica”, que es produeix “quan el metge sap que ha de fer alguna cosa perquè el pacient no va bé, però amaga el cap sota l’ala o troba excuses com ara no tenir temps de fer retinogrames” (proves de la retina que poden fer els mateixos endocrins a la consulta).

Igualment, el cap d’Endocrinologia de Can Ruti va destacar la importància que el pacient assumeixi un paper molt actiu en el control de la malaltia i va animar els diabètics a “col•laborar més i mostrar més adherència al tractament”. En aquest sentit, Puig es va referir a un estudi fet fa uns quants anys a l’Hospital Clínic de Barcelona que va demostrar que només el 18% dels pacients seguia amb el tractament al cap de 6-12 mesos de l’alta.

Puig va explicar que els estats alts de glicèmia provoquen malalties tant als vasos grans com als petits, com és el cas de la retina o el ronyó. En aquest sentit, va explicar que “el tractament per a la retinopatia i la nefrologia s’ha d’encaminar a fer que els nivells d’hemoglobina siguin inferiors al 7%, ja que a partir d’aquí el risc de patologia microvascular es dispara“.

Si bé el nivell de glicèmia és la clau per prevenir la retinopatia, l’endocrí es va referir al triple mesurador -pressió, glicèmia i colesterol- per prevenir altres malalties “de vasos grans”, com la patologia cardiovascular.

Puig va remarcar especialment factors de risc com el colesterol, el tabaquisme o l’obesitat, “un problema creixent contra el qual s’ha de lluitar”. Va recordar que el 2004 hi havia un 13% de nens obesos a Espanya que, tal com va dir, “seran adults amb malalties greus i molts d’ells tindran diabetis”. Per combatre-ho, l’endocrí va animar a vigilar “la quantitat i la qualitat” d’allò que mengem: “com menys potes tingui l’animal, millor; i si no en té, com el peix, encara millor“. També va instar a combatre el sedentarisme “alarmant” de la societat actual i va afirmar que “és indispensable fer 30 minuts d’activitat física diàriament, moderar el consum d’alcohol -màxim 200 cm3 de vi amb els àpats-, no fumar i fer-se controls mèdics rutinaris“.

Per acabar, Puig va afirmar que el futur en la prevenció i el tractament de la diabetis ha d’anar cap a “una investigació clínica orientada a una millor eficàcia, però sobretot a efectivitat i eficiència, i menys dependent de la farmaindústria, com també a una assistència menys medicalitzada, basada en la decisió compartida i en la formació professional orientada al pacient i no a la malaltia, liderada per docents competents i a una gestió sanitària àgil i intel•ligent“.

Ull diabètic

Per la seva banda, els doctors Borja Corcóstegui, José García-Arumí, Anniken Burés, Carlos Mateo i Rafael Navarro, especialistes en retina de l'IMO que van compartir taula rodona amb el Dr. Manel Puig, van explicar que la diabetis és un factor de risc molt important per a la visió i que els elevats nivells de sucre a la sang que, durant períodes a vegades llargs, poden tenir les persones amb diabetis, fan que l’“ull diabètic” sigui especialment delicat i que pugui desenvolupar diferents complicacions oculars, entre les quals destaca la retinopatia diabètica, la lesió ocular diabètica més comuna.

Durant l’acte, els especialistes van explicar que la retinopatia diabètica es produeix perquè les parets dels vasos retinals s’alteren i es tornen més permeables com a conseqüència dels elevats nivells de glicèmia (glucosa a la sang). Aquests vasos deixen de ser competents i permeten el pas de fluid a l’espai extracel•lular, cosa que provoca un embassament a la retina i, si s’estén a la màcula, pot arribar a causar un edema macular (la principal causa de disminució de l’agudesa visual en pacients diabètics).

En casos més avançats, es produeix el que es coneix com a “retinopatia diabètica proliferativa”, el quadre retinal més greu relacionat amb la diabetis, que afecta un 20% dels diabètics i pot comportar una pèrdua severa de visió”, tal com van explicar els oftalmòlegs de l'IMO.

Segons els especialistes en retina, les principals mesures preventives dels pacients diabètics per evitar o retardar l’aparició de la retinopatia diabètica són un control estricte de glucosa a la sang i un rigorós seguiment oftalmològic amb, com a mínim, una prova de fons d’ull anual. “Si en aquesta prova es detecta algun problema a la retina, els controls s’han d’intensificar”, van matisar. Els oftalmòlegs van explicar que alguns dels símptomes de la retinopatia diabètica són la pèrdua progressiva d’agudesa visual, la distorsió de les imatges o l’aparició de “mosques volants” en el camp visual, tot i que van alertar que, generalment, al principi la malaltia no resta visió “i és precisament aleshores quan cal començar a actuar”.

Tractaments en estudi

Pel que fa als tractaments actuals -fotocoagulació amb làser, inyecciones intravítreas o vitrectomia-, els especialistes van afirmar que aconsegueixen aturar l’evolució de la malaltia i poden millorar el pronòstic visual del pacient. En relació amb les injeccions intravítries, el Dr. Rafael Navarro, va anunciar que l’IMO està participant en aquests moments en un assaig clínic internacional i multicèntric per al tractament de l’edema macular diabètic, la complicació de la retinopatia diabètica més lesiva per a la visió, a causa de l’embassament de la màcula o zona central de la retina, on es concentra la visió de detall que ens permet llegir, conduir o reconèixer cares.

Principal causa de ceguesa en edat laboral

Es calcula que més de la meitat de les persones que pateixen diabetis des de fa més de 15 anys presenta algun signe de retinopatia diabètica, la principal causa de pèrdua severa de visió en edat laboral als països desenvolupats. Tot i que els pacients diabètics tenen fins a 25 vegades més possibilitats de pèrdua total de la visió que no pas les persones que no tenen la malaltia, el dany visual de la diabetis no té per què arribar a ser greu. Dependrà del temps transcorregut des de l’inici de la malaltia i del nivell de control que en tingui el pacient.