Tots els esports són bons per al pacient amb glaucoma?

El Dr. José Luis Urcelay, oftalmòleg i corredor de maratons, va participar com a ponent al congrés Trends in Glaucoma amb una presentació sobre la relació entre aquesta patologia ocular i l’esport

Un dels ponents del congrés Trends in Glaucoma, organitzat pel Departament de Glaucoma de l’IMO el passat mes de novembre, va abordar a la seva presentació la relació entre aquesta patologia i la pràctica esportiva: el Dr. José Luis Urcelay, que a més de ser especialista en glaucoma és corredor de maratons. Com a metge i com a afeccionat a l’esport, va destacar els beneficis que té per a la salut en general i, concretament, per als pacients que pateixen aquesta patologia. No només millora l’oxigenació, sinó que s’ha demostrat que practicar-ne de manera continuada i aeròbica contribueix a rebaixar la pressió intraocular, principal factor de risc del glaucoma, a banda que generalment s’associa a uns hàbits de vida més saludables que repercuteixen en un estat visual millor.

foto nadador con gafas

 La pràctica esportiva resulta molt beneficiosa per a la salut en general; tanmateix, els pacients amb glaucoma haurien d’evitar l’exercici en condicions baromètriques extremes.

No obstant això, segons l’oftalmòleg, “determinats esports poden comportar efectes adversos per als pacients amb glaucoma, sobretot els que produeixen un augment de la pressió arterial a la zona cervical i a la del cap –com ara l’aixecament de pesos o la natació– i el consegüent increment de la pressió intraocular”. Pel mateix motiu, l’exercici en condicions baromètriques extremes, sigui per l’altitud en què es fan activitats de muntanya o per la profunditat que s’assoleix en el busseig, pot resultar perjudicial. També passa amb l’ús de certs complements, com ara les ulleres aquàtiques, que comprimeixen directament el globus ocular.

Una relació d’influència mútua

Tal com va advertir el Dr. Urcelay, “no es tracta de suspendre la pràctica esportiva, però sí que cal tenir en compte aquests possibles riscos i informar-ne el pacient”. Per això, vist que la relació entre glaucoma i esport és d’influència mútua, l’especialista va recordar la importància d’abordar cada cas de manera individualitzada. “A l’hora d’escollir el tractament més indicat hem de valorar, per exemple, que hi ha medicaments per combatre el glaucoma que poden empitjorar el rendiment esportiu perquè redueixen el ritme cardíac o la capacitat pulmonar”, va explicar.

fotografía balones distintos deportes

Hi ha fàrmacs habituals en el maneig del glaucoma que es consideren dopatge i, per tant, estan prohibits per a la competició d’alt nivell en determinades disciplines.

De la mateixa manera, fàrmacs com els blocadors beta, molt habituals en el maneig del glaucoma, queden del tot prohibits per a la competició d’alt nivell en disciplines que requereixen pols i punteria (tir amb arc, golf, salts d’esquí, vela i, fins i tot, automobilisme) perquè es consideren dopatge. En conseqüència, la indicació terapèutica dependrà, més enllà de les característiques o del grau de desenvolupament de la patologia, dels interessos i les motivacions del pacient, a fi de respondre les seves expectatives i assolir resultats més bons que vetllin per la salut ocular i per la qualitat de vida.